Benvinguts a tots! Com si estiguessiu a casa vostra...

El blog que veureu, conté escrits elaborats per mi mateixa.
Si no és així, els transcric entre cometes o indico el nom de l'autor posteriorment.
Les imatges que veieu són totes de la meva autoria.
Si no és així, també n'indico l'autor.




diumenge, 27 d’abril del 2008

Orgasme


Gaudi de l'escalfor que regales... Nedo en l'aroma de la teva pell, en la humitat de la teva suor, cos contra cos, membres que s'enllacen, que es barallen, tot cercant un camí cap al foc, cap a les flames del deliri. Tota jo em consumeixo, envoltada per la teva abraçada, brases enceses sota una tempesta de llum i guspires...Enlluernada de tant com et miro, mirada encegada. Em llenço sobre el llac del teu cos i segueixo pels camins indicats, besant, mossegant i llepant, cavalcant fins on calgui...Somric finalment, la força amaina, el crit ensordeix, la caiguda ens escampa líquidament. Regalims de complaença ens uneixen en un bes final.

Descanso ara sobre el teu cos, com damunt d'un tou de cotó. Em gronxo en la teva respiració compassada i el teu bes m'acarona. Serenament m' acompanyes i en silenci escoltes els meus somnis. Dolçament.


...

dissabte, 26 d’abril del 2008

Pare


Ja no hi penso en tant de dolor com sentia, ja no m'esgarrapa l'ànima, ni em destrossa les entranyes. Ara visc dins la cuirassa de la fredor, que m'allunya del plor, del desesper...Tants petons com no em donares, i tantes abraçades que escatimares...Obviaves l'amor del qual jo depenia, i ara, òrfena de la vida i l'oblit, m'he convertit en el monstre que et contesta, en el monstre que et retorna la imatge que tu no volies de tu mateix.
Aquí la tens, ara ja ho veus. El perdó n'és sobrer. Han passat els anys a través d'aquest silenci allargat en els dies. Massa tard ara ja...


...

diumenge, 20 d’abril del 2008

Ahir

...

Quin dolor profund provoca aquesta solitud i aquest silenci teu. Aquesta absència que em cau avui al damunt com una llosa freda... tant de fred com tinc...


Acluco els ulls i ho envaeixes tot.


Tremolo tota jo, la meva pell recorda el frec amb la teva escalfor suavíssima i generosa que abraçava ahir el meu cos menut,...els teus llavis delectant-se amb el tast de la meva pell, de les sines, dels mugrons, el melic tremolós, el sexe humit que cremava de desig, els sucs de la fruita prohibida que assabories delerós...


(Jo tampoc t'oblido).

...

Per sempre

...
Et miro a la nit.

Respires al meu costat, llunyà, absent i llunyà alhora. Regales escalfor, generositat, sense demanar res a canvi. Tal i com ets, tal i com sobrevius, al meu costat sempre. M'atanses la mà, en un gest inconscient, per oferir-me aquest ajut incondicional, sempre i quan el necessito.

Et miro a les palpentes.

Ja no hi ha dubtes, ni angoixes, ni res que ens distregui d'aquest silenci que és la teva absència, la meva llunyania, el nostre recer imaginari...Res ja no ens pot separar mai, ni l'oblit, ni la mort, ni el desesper.
Dorms, com viatjant en el temps, en la distància infinita, però sento el teu cor dins el meu per sempre.


Et miro en la fosca.

Gràcies per tant.

T'admiro sempre.
...